Amb motiu del 10è aniversari de la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària (REAS Balears), el proper dijous dia 30 d'octubre de 2008 a les 22:00 hores tendrà lloc la presentació del documental "10 anys teixint solidaritat", al bar Es Carrer de Nit (Son Sardina).
http://www.economiasolidaria.org/reasbalear/
dilluns, 27 d’octubre del 2008
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Recollida de fems porta a porta
M.Cristina Cerdó presenta a l’Associació de Veïns de Son Sardina el projecte de recollida de residus porta a porta
Aquest nucli serà pioner dins Palma en la implantació d’un servei beneficiós per l’entorn ja que donarà un impuls al reciclatge
La presidenta d’Emaya, M.Cristina Cerdó, s’ha reunit amb representants de l’Associació de Veïns de Son Sardina, del Col·legi Públic Maria Antònia Salvà i de la Associació de Gent Gran per tal donar a conèixer els detalls del projecte de recollida de residus porta a porta als carrers d’aquest poble de Palma, que és previst pugui començar a aplicar-se a partir del proper 28 de març de 2009.
Aquesta iniciativa serà una realitat fruit de l’enteniment entre Emaya i els membres de l’Associació que presideix Tomàs Balaguer un cop l’empresa ha estudiat la proposta del col·lectiu sardiner i l’ha considerat viable. En aquest sentit, una de les primeres passes a donar consistirà en la creació en una comissió d’aplicació i seguiment del projecte integrada per Emaya i l’AAVV de Son Sardina per a coordinar les accions conjuntes de les actuacions de recollida selectiva de RSU porta a porta abans i després de la implantació d’aquest servei.
La reunió, que va tenir lloc a les oficines centrals de l’empresa municipal, en el carrer Joan Maragall, suposa una passa més en les negociacions que Emaya manté amb els veïns des que Balaguer manifestés a Emaya el seu interès per posar en marxa aquesta iniciativa pionera a Palma que permetrà caminar cap una ciutat més neta i sostenible a la vegada que possibilitarà donar un fort impuls al reciclatge. L’objectiu és molt clar, com ho va explicar M. Cristina Cerdó: “Aquesta actuació permetrà augmentar considerablement el volum de recollida selectiva de vidre, paper/cartró, envasos i orgànica als municipis reduint, en conseqüència, les aportacions de residus a incinerar o a dipòsit final a l’abocador de coa”.
En aquest sentit, és previst que amb l’aplicació del servei de recollida porta a porta disminueixi notablement el volum de RSU i s’incrementi el corresponent a les fraccions de paper/cartró, envasos i vidre. Les previsions apunten que, amb aquesta nova mecànica de treball, la quantitat de RSU baixarà al voltant d’un 76%, mentre que la de paper/cartró i envasos enregistraran un creixement notable d’un 95% i un 77,3%, respectivament. El volum de vidre també és previst que augmenti en un 11%. Aquest pujada és sensiblement inferior a les anteriors fraccions ja que existeix entre la ciutadania una major conscienciació dels beneficis que suposa la selecció domèstica cara el seu futur reciclatge. Com a novetat, cal explicar que Son Sardina serà el primer lloc de Mallorca on s’implantarà la recollida a domicili de residus orgànics per a la seva conversió en compost.
Considerant l’alt grau de compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat dels ciutadans d’aquest poble de Palma i del seu teixit associatiu, Emaya ha elaborat un projecte que va esser presentat als assistents a la reunió i que en els propers mesos serà una realitat, tota vegada s’hagi conscienciat als veïns i comerciants de la zona dels avantatges d’aquesta nova modalitat de recollida que, entre d’altres coses, suposarà la retirada dels contenidors de RSU dels carrers de Son Sardina. Aquesta mesura permetrà reduir l’impacte visual i olfactiu dels contenidors a la vegada que es guanyarà en espai públic. A partir d’aquest moment, Emaya passarà a recollir les diferents fraccions (papar/cartró, vidre, envasos, rebuig, orgànica i poda) en les freqüències establertes, que es recolliran en un calendari que en breu es farà arribar a tots els sardiners.
La complexitat d’aquesta proposta mediambiental, precisament pel canvi d’hàbits que suposa, requereix, com primera passa, de la implantació d’una campanya prèvia de informació i conscienciació dirigida als sardiners per tal de garantir un correcte funcionament del sistema. Un cop Emaya i la resta dels membres de la comissió de seguiment tenguin constància de que la iniciativa ha cuallat entre els residents, aquesta es posarà en funcionament. En cas de desenvolupar-se tot segons el previst, aquest sistema podria aplicar-se, com s’ha dit, a partir del proper 28 de març de 2008.
PEU DE FOTO.- La presidenta d’Emaya, M. Cristina Cerdó, i el director de l’Àrea de Medi Ambient d’aquesta empresa municipal, Germán Chacártegui, presentaren el projecte de recollida porta a porta als veïns de Son Sardina.
dijous, 16 d’octubre del 2008
Son Sardina: el triomf d’una mobilització popular
Antoni Marimon | 14/10/2008 |
Publicat al Diari dbalears
Publicat al Diari dbalears
Poques mobilitzacions cíviques han estat tan llargues i polèmiques com la que han protagonitzat una part dels veïns de Son Sardina i altres nuclis propers contra el projecte de Segon Cinturó de Palma. Aquest projecte es remunta a l’inici dels anys noranta, quan governava el Consell de Mallorca la coalició PP-UM, que aviat es va desfer, i presidia la institució insular Joan Verger. Aleshores, ja va aixecar protestes perquè el segon cinturó travessaria una de les zones rurals més ben conservades del municipi de Palma i modificaria la fesomia i el caràcter d’un nucli de població que, més que un barri, és un autèntic poble, Son Sardina. Aquest antic poblet de pagesos i menestrals, havia anat creixent en els segles XIX i XX, però no patí les brutals transformacions i la massificació urbana que transformaren bona part de la perifèria de Ciutat.
Semblava com si, en una política urbanística de terra cremada, no es pogués deixar cap pam de terra sense construir i, on no s’aixecassin blocs de pisos o polígons industrials, una bona autopista acabaria amb els darrers ametlers. El 1994, a proposta del PSM, l’Ajuntament de Palma rebutjà el projecte de segon cinturó projectat al Pla de Carreteres. Tanmateix, el 2001, tant el PP des de l’Ajuntament de Palma, com UM, des del Consell Insular, tornaren a insistir en un Segon Cinturó que travessàs Son Sardina i, probablement, Son Espanyol i Establiments. No hi ha dubte que totes les terres situades a l’interior d’aquesta via ràpida, tal com va passar amb Primera via de cintura, aviat es convertirien en sòl urbà com esperaven els especuladors que ja n’havien comprat bona part.
Com és lògic, tornaren a sovintejar les protestes, tant dels veïns i algunes entitats d’aquesta zona com del GOB i alguns partits, en especial el PSM, que n’edità un full informatiu monogràfic, 'Aturem el segon cinturó'. Però el 2003, amb el triomf electoral del PP en els comicis autonòmics en el conjunt de les Balears i també a l’Ajuntament de Palma, pareixia que res no aturaria l’asfalt. Però, en aquest moment, agafà empenta la Plataforma Contra el Segon Cinturó, que mobilitzà bona part del poble i va arribar a manifestar-se per la carretera de Valldemossa amb el consegüent col·lapse de la circulació. A més, la iniciativa, més aviat innocent, sorgida de l’Escola Pública Maria Antònia Salvà, de fer una rueta reivindicativa pels carrers de Son Sardina, va esser criminalitzada per la premsa diària ultraconservadora i generà una polèmica de proporcions sorprenents. Mentre, com hem sabut després, alts càrrecs del PP s’implicaven en afers tèrbols que motivarien acusacions de prevaricació, suborn, malversació de fons públics, falsedat documental i delicte urbanístic, entre d’altres, el Govern de Jaume Matas va afuar ni més ni manco que el Defensor del Menor contra la petita escola de Son Sardina. Aquest lamentable afer fou seguit amb detall en el seu moment, pel Diari de Balears i, el 2005, l’Associació de Pares d’Alumnes del CP Son Sardina va editar una mena de dossier amb tota la informació generada per aquest afer. Irònicament, agraïa la col·laboració del 'senyor Gaspar Rul·lan, Defensor del Menor de les Illes Balears, de la senyora Rosa Estaràs i del diari El Mundo, ja que sense ells no hauria estat possible la publicació d’aquest lli bre'.
De totes maneres, com sempre passa, també hi va haver persones que miraren amb indiferència les mobilitzacions, suposadament convençuts que el poder sempre fa el que vol sense escoltar ningú, i que totes les opcions polítiques són iguals. Amb alguna excepció, aquest sector sempre acaba optant per les opcions més conservadores, en una mena de pseudoanarquisme de dretes.
Afortunadament, la història demostra que les mobilitzacions populars han servit per protegir alguns dels espais més emblemàtics de les Illes Balears. Així, convé recordar que no s’han urbanitzat malgrat els intents de promotors i especuladors, s’Albufera de Mallorca, ses Salines d’Eivissa, s’Albufera des Grau, sa Dragonera, es Trenc, Cabrera, cala Mondragó, s’Estalella, s’Albufereta de Pollença i Cala d’Hort, entre d’altres. Tampoc no s’han construït l’autopista Inca-Manacor ni l’autopista fins a Felanitx.
De totes maneres, és ben cert que, en d’altres casos, la derrota dels sectors més proteccionistes ha estat contundent. Recordem els casos de l’autopista d’Inca, la incineradora de Son Reus, que també va provocar una forta mobilització a Son Sardina, o la també lamentable qüestió de l’hospital de Son Espases, amb promeses de darrera hora i una ràpida traïció digna de figurar en un decàleg del cinisme polític. Però, en el cas del Segon Cinturó, les protestes populars així com una major sensibilitat proteccionista i, per què no dir-ho, un grau més elevat d’ètica política, en el nou Consell Insular sorgit dels comicis del 2007, hauran possibilitat el manteniment d’una enorme zona rural. Aquest patrimoni natural i paisatgístic és especialment valuós en un municipi, el de Palma, cada vegada més saturat. A més, per una vegada, les esperances d’aquells que volien un canvi no s’han vist decebudes i, en conseqüència, la mateixa democràcia en surt reforçada.
Semblava com si, en una política urbanística de terra cremada, no es pogués deixar cap pam de terra sense construir i, on no s’aixecassin blocs de pisos o polígons industrials, una bona autopista acabaria amb els darrers ametlers. El 1994, a proposta del PSM, l’Ajuntament de Palma rebutjà el projecte de segon cinturó projectat al Pla de Carreteres. Tanmateix, el 2001, tant el PP des de l’Ajuntament de Palma, com UM, des del Consell Insular, tornaren a insistir en un Segon Cinturó que travessàs Son Sardina i, probablement, Son Espanyol i Establiments. No hi ha dubte que totes les terres situades a l’interior d’aquesta via ràpida, tal com va passar amb Primera via de cintura, aviat es convertirien en sòl urbà com esperaven els especuladors que ja n’havien comprat bona part.
Com és lògic, tornaren a sovintejar les protestes, tant dels veïns i algunes entitats d’aquesta zona com del GOB i alguns partits, en especial el PSM, que n’edità un full informatiu monogràfic, 'Aturem el segon cinturó'. Però el 2003, amb el triomf electoral del PP en els comicis autonòmics en el conjunt de les Balears i també a l’Ajuntament de Palma, pareixia que res no aturaria l’asfalt. Però, en aquest moment, agafà empenta la Plataforma Contra el Segon Cinturó, que mobilitzà bona part del poble i va arribar a manifestar-se per la carretera de Valldemossa amb el consegüent col·lapse de la circulació. A més, la iniciativa, més aviat innocent, sorgida de l’Escola Pública Maria Antònia Salvà, de fer una rueta reivindicativa pels carrers de Son Sardina, va esser criminalitzada per la premsa diària ultraconservadora i generà una polèmica de proporcions sorprenents. Mentre, com hem sabut després, alts càrrecs del PP s’implicaven en afers tèrbols que motivarien acusacions de prevaricació, suborn, malversació de fons públics, falsedat documental i delicte urbanístic, entre d’altres, el Govern de Jaume Matas va afuar ni més ni manco que el Defensor del Menor contra la petita escola de Son Sardina. Aquest lamentable afer fou seguit amb detall en el seu moment, pel Diari de Balears i, el 2005, l’Associació de Pares d’Alumnes del CP Son Sardina va editar una mena de dossier amb tota la informació generada per aquest afer. Irònicament, agraïa la col·laboració del 'senyor Gaspar Rul·lan, Defensor del Menor de les Illes Balears, de la senyora Rosa Estaràs i del diari El Mundo, ja que sense ells no hauria estat possible la publicació d’aquest lli bre'.
De totes maneres, com sempre passa, també hi va haver persones que miraren amb indiferència les mobilitzacions, suposadament convençuts que el poder sempre fa el que vol sense escoltar ningú, i que totes les opcions polítiques són iguals. Amb alguna excepció, aquest sector sempre acaba optant per les opcions més conservadores, en una mena de pseudoanarquisme de dretes.
Afortunadament, la història demostra que les mobilitzacions populars han servit per protegir alguns dels espais més emblemàtics de les Illes Balears. Així, convé recordar que no s’han urbanitzat malgrat els intents de promotors i especuladors, s’Albufera de Mallorca, ses Salines d’Eivissa, s’Albufera des Grau, sa Dragonera, es Trenc, Cabrera, cala Mondragó, s’Estalella, s’Albufereta de Pollença i Cala d’Hort, entre d’altres. Tampoc no s’han construït l’autopista Inca-Manacor ni l’autopista fins a Felanitx.
De totes maneres, és ben cert que, en d’altres casos, la derrota dels sectors més proteccionistes ha estat contundent. Recordem els casos de l’autopista d’Inca, la incineradora de Son Reus, que també va provocar una forta mobilització a Son Sardina, o la també lamentable qüestió de l’hospital de Son Espases, amb promeses de darrera hora i una ràpida traïció digna de figurar en un decàleg del cinisme polític. Però, en el cas del Segon Cinturó, les protestes populars així com una major sensibilitat proteccionista i, per què no dir-ho, un grau més elevat d’ètica política, en el nou Consell Insular sorgit dels comicis del 2007, hauran possibilitat el manteniment d’una enorme zona rural. Aquest patrimoni natural i paisatgístic és especialment valuós en un municipi, el de Palma, cada vegada més saturat. A més, per una vegada, les esperances d’aquells que volien un canvi no s’han vist decebudes i, en conseqüència, la mateixa democràcia en surt reforçada.
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Via conectora envers el segón cinturó
AVANTATGES DE LA VIA CONNECTORA FRONT AL 2n CINTURÓ
El 8 d’octubre, la Presidenta del Consell de Mallorca ens va convocar a les Associacions dels voltants de la “via connectora” com alternativa al 2n cinturó projectat pel PP, per presentar-nos aquest nou projecte, conèixer la nostra opinió i convidar-nos a millorar-lo.
Aquesta nova proposta tanca l’entorn urbà de Palma, unint la via ja existent (Ma 30) amb el camí dels Reis, construint un kilòmetre i mig de nova via i millorant les vies ja existents.
La connexió es farà unint el camí dels Reis amb la Ma 30 (Alcampo) per els voltants del polígon i Sa Indioteria. Hi haurà interseccions a nivell amb la carretera de Sóller, el polígon Son Castelló, la carretera vella de Bunyola, el camí 140 (la seva millora permetrà una connexió de cap a Son Reus), i l’autopista de Inca.
Es millorarà el camí dels Reis (desdoblament) fins a la carretera d’Establiments amb encreuaments a nivell amb la Carretera d’Establiments.
L’amenaça més gran que teníem amb la construcció del 2n cinturó era un creixement urbanístic desmesurat, ara ens sentim més tranquils; ja que la via connectora no obre la ciutat a nous creixements.
Per tot això volem donar les gràcies als nous equips de govern del Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Govern de les Illes Balears, per l’acord polític que ha cristal·litzat en el projecte de via connectora. Cal recordar que durant al llarg període de lluita contra el 2n cinturó alguns d’ells varen ésser companys nostres a les mobilitzacions.
La nostra alegria no és només com a sardiners, pel que respecta a la preservació de Son Sardina si no com a ciutadans de Palma i de Mallorca ja què suposa la preservació d’un bé paisatgístic patrimoni de tots, per això participàrem a la plataforma “qui estima Mallorca no la destrueix”
La Presidenta ens va manifestar la seva intenció de reunir-nos a mesura que es vagi concretant el projecte, per aportar suggeriments a fi d’aconseguir el millor projecte per els ciutadans.
La Presidenta també ens va manifestar el desig de fomentar un model de mobilitat sostenible, per això cal demostrar a la ciutadania que per resoldre els problemes no es necessari fer grans infrastructures, més be executar aquelles que aporten solucions i són per el be comú.
Aquesta via connectora es completarà en dues actuacions més:
Construcció del tercer carril a l’actual via de cintura fins a Son Rapinya.
La millora de la carretera des de Festival Park, fins a la carretera de Santa Maria a L’Esgleieta. Això permetrà un nou enllaç amb la UIB pel nord i en cap moment confluiria en el trànsit que ve del sud.
Aquestes propostes aporten solucions:
- Tancar una ronda a Palma, connectant dos trams ja existents
- Bon accés a Son Espases, podem posar un autobús llançadera que parteixi de l’estació de metro.
- Bona comunicació entre els dos polígons
- Accés de la part forana a Son Reus sense passar per la carretera de Sóller (dues possibilitats c/140 i cta s’Esglaieta)
- Accés de la part forana a la Universitat amb entrada pel nord
- No creen un nou nus molt problemàtic a la carretera de Valldemossa (el punt d’acabament del 2n cinturó)
- Treu el trànsit de dins la Indioteria i millora d’accessos al polígon.
- Limita el creixement de Palma, a pesar de les pressions urbanístiques dels grups que ja tant bé coneixem i que ja tenen finques pels voltants de Son Sardina.
- Són unes infrastructures sostenibles i segures per les dimensions d’una Illa.
Tomàs Balaguer Morro
President de l'Associació de Veínats de Son Sardina
Recollida del fems porta a porta
RECOLLIDA DELS FEMS PORTA A PORTA
La primavera passada el President de l’AAVV es va reunir amb la Presidenta d’EMAYA Sra. Cristina Cerdó per sol·licitar-li la recollida porta a porta, tal com es va acordar a l’Assemblea constitutiva de la nova junta de l’AAVV, d’aquesta reunió va sortir el compromís de part de la Presidenta d’estudiar el tema i dir-nos coses. Hi va haver algun contacte entre tècnics d’EMAYA i gent de l’AAVV per tal d’estudiar el tema.
Vista la viabilitat del projecte varem ésser convocats dia 7 de maig la junta de l’AAVV l’escola Mª Antònia Salvà i l’IES Son Pax., d’aquesta reunió surt el compromís per part dels representants de les institucions esmentades de posar en marxa la recollida porta a porta.
Aquest model de recollida (PaP) consisteix en lliurar els residus al servei municipal de recollida davant de la porta de casa o del comerç, en uns dies i hores determinats per a cada fracció (envasos, paper i cartró, vidre, matèria orgànica i rebuig).
Els beneficis que comporta són:
- guanyar espai públic, desaparició dels contenidors
- major neteja dels carrers i desaparició de les molèsties veïnals com a males olors
- el material reciclat augmenta considerablement i per tant es contribueix amb la sostenibilitat del planeta (menys consum de recursos)
- comoditat de treure els residus a la porta de casa sense haver-nos de desplaçar-se als contenidors.
Si les tasques preparatòries van be, podrem començar a recollir PaP la propera primavera, això depèn de nosaltres.
Tomàs Balaguer Morro
President de l'Associació de Veïnats de Son Sardina
Neteja de l'entrada a Son Bessó
La divisió de Carreteres del Consell, la setmana passada, va netejar d'herbes l'entrada de Son Bessó.
Aquí teniu l'adrça de la notícia apareguda al Diario de Mallorca.
http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008101000_4_399548__Diario-de-Palma-Consell-limpia-maleza-entrada-Besso
Aquí teniu l'adrça de la notícia apareguda al Diario de Mallorca.
http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008101000_4_399548__Diario-de-Palma-Consell-limpia-maleza-entrada-Besso
Subscriure's a:
Missatges (Atom)